La culpa és un d’aquells sentiments privatius de l’espècie humana. El fet de saber que hem actuat en contra del que s’hauria de fer d’acord amb uns codis preestablerts - la llei, els Manaments - ens fa sentir malament, i d’això se n’han aprofitat durant segles les religions, particularment el cristianisme, i dins del cristianisme, l’Església catòlica.
A Catalunya - que Torras i Bages deia que serà cristiana o no serà (al vostre criteri deixo si és o no) - tenim la nostra bona part de culpa i de culpes. El catolicisme és dens i espès, i durant segles s’ha adherit a la societat catalana, a vegades amb lligams profitosos, i a vegades oprimint el bescoll dels catalans com un jou carregat de fletxes. És en aquest marc, sota el jou de la culpa nacional-catolicista del franquisme, que neix la fotògrafa que avui ens ocupa, Pilar Aymerich (Barcelona, 1943).