7

Francesca Llopis (Barcelona, 1956) ha centrat la seva pràctica artística en els camps de la pintura i el videoart. Es va formar a l’escola EINA, al costat d’Albert Ràfols-Casamada, i la seva carrera va iniciar-se als anys vuitanta, a Barcelona. Gràcies a una beca del Ministeri de Cultura, va marxar a Varsòvia per fer una residència artística, coincidint amb el cop d’estat del general Jaruzelski. Aquesta experiència va suposar un punt d’inflexió en la seva obra, que fins al moment brollava tan espontàniament i fluida que, segons Ràfols-Casamada, estava mancada de patiment. A partir d’aquest moment l’artista passa d’una abstracció lírica a la introducció de diversos elements que es mantindran al seu imaginari creatiu durant molts anys com ara les ciutats, els laberints o els forats.

La ciutat pot convertir-se fàcilment en un laberint, i un laberint pot conduir-nos cap a un lloc fosc i desconegut, acostar-nos a una caverna o a un forat. El mateix forat també pot ser una obertura que travessa un cos i s’hi fica endins, i el lloc fosc i profund d’on sorgeix la vida. Francesca Llopis ha analitzat pictòricament cavernes, grutes i caus de tota mena per donar consistència a aquest element tan fèrtil artísticament com és el forat.